Anem de romeria!

Totes les Juntes i equips técnics que han anat passant per la Colla han intentat, evidentment sense éxit, tornar a omplir el local d'assaig i meravellar a tot el Món Casteller amb les nostres construcions. Les reunions, les Juntes, les Assambleas... totes s'han desenvolupat al voltant del tema "que fer per ser millors".

Aquest vostre humil servidor, amb l'afany que em caracteritza per donar-ho tot per la Colla, em sembla que he trobat la sol·lució.

Fa un més, aproximadament, meditant sobre el sentit de la vida dins el món casteller tot estirat al sofà de casa, vaig sentir amb incredulitat com el Conseller de Medi Ambient li demanava a la Moreneta una miqueta de pluja. "Quins collons!", vaig pensar, "Ara aquests ateus comunistes descreguts van a implorar la salvació divina... Merda els hi hauria de ploure!". Però es veu que la Mare de Déu de Montserrat deu ser pietossa amb els necessitats i per a sorpresa meva des d'al·leshores no ha parat de ploure.
"Collons... això si que és un miracle!" El meu enteniment no s'ho acabava de creure. "Es a dir: un apóstata implora i la Moreneta disposa?" I aquí s'il·luminà la meva closqueta.

Si es tracta de que una colla de comunistes, increduls, ateus, borratxos o fornicadors vagin a demanar a la Santa Mare de Déu que s'apiadi de nosaltres, a que estem esperant???
Per aquest motiu vull demanar que aquell dia de juliol en que no farem assaig, es celebri una romeria cap a la Montanya Santa al cor de Catalunya. Tan s'hi val com la gent hi vulgui anar: a peu, de genolls, amb bicicleta (però recordeu de portar un casc!), però unim-nos tots junts i fem com l'Honorable Conseller!