Afers exteriors - Mataró

El mes de juny de la Colla ha despertat sorpresa tan en propis com en extranys. Ara tot són quinieles per veure on s'amaga el secret del pas ferm que tots plegats hem demostrat. Diguem-ho així: Per Sant Joan ja hem arribat al que ha estat el nostre sostre les dues últimes temporades. I quin creieu que ha estat aquest secret? La metodologia de treball del Gran Cap de Colla? L'exquisita feina del magnífic equip de pinyes? La romeria a Montserrat? El sacrifici de verges? (al final en van trobar una)... i ara!! Tot això no serveix de res!

Amb la voluntat de servei que caracteritza a aquest el vostre espai, fa temps vam decidir crear l'aparell d'afers exteriors. D'aquesta manera, vam encomanar a dos castellers de reconegut prestigi que féssin el que ha ajudat a millorar la humanitat: espiar i copiar.

Així doncs, aquests dos soferts voluntaris viatjàren cap a la capital del Maresme, i realitzant un gran esforç per fer-se pasar per simples novells en el món casteller que es volen afiliar a l'agrupació mataronina, ens portàren les imatges de com treballa una de les colles amb més futur del món casteller.

Evidentment l'elecció dels voluntaris no va ser a la babalà. Un dels individus es caracteritza per la seva destressa amb eines de captació d'imatges d'alta tecnologia. I l'altre... be, qui millor per passar desapercebut dins els Capgrossos?

Des d'aquest modest espai demanem el reconeixement públic d'aquesta parella que ha sabut compaginar les obligacions d'assaig de la nostra Colla amb la difícil tasca encomenada... Que em dieu? Que no van compaginar un cagarru??? Que van anar a Mataró en dimarts a l'hora del nostre assaig????? HO HAVEU VIST!! LA MARE QUE ELS VA PARIR!!! ENERGUMENOS!!!

Anem de romeria!

Totes les Juntes i equips técnics que han anat passant per la Colla han intentat, evidentment sense éxit, tornar a omplir el local d'assaig i meravellar a tot el Món Casteller amb les nostres construcions. Les reunions, les Juntes, les Assambleas... totes s'han desenvolupat al voltant del tema "que fer per ser millors".

Aquest vostre humil servidor, amb l'afany que em caracteritza per donar-ho tot per la Colla, em sembla que he trobat la sol·lució.

Fa un més, aproximadament, meditant sobre el sentit de la vida dins el món casteller tot estirat al sofà de casa, vaig sentir amb incredulitat com el Conseller de Medi Ambient li demanava a la Moreneta una miqueta de pluja. "Quins collons!", vaig pensar, "Ara aquests ateus comunistes descreguts van a implorar la salvació divina... Merda els hi hauria de ploure!". Però es veu que la Mare de Déu de Montserrat deu ser pietossa amb els necessitats i per a sorpresa meva des d'al·leshores no ha parat de ploure.
"Collons... això si que és un miracle!" El meu enteniment no s'ho acabava de creure. "Es a dir: un apóstata implora i la Moreneta disposa?" I aquí s'il·luminà la meva closqueta.

Si es tracta de que una colla de comunistes, increduls, ateus, borratxos o fornicadors vagin a demanar a la Santa Mare de Déu que s'apiadi de nosaltres, a que estem esperant???
Per aquest motiu vull demanar que aquell dia de juliol en que no farem assaig, es celebri una romeria cap a la Montanya Santa al cor de Catalunya. Tan s'hi val com la gent hi vulgui anar: a peu, de genolls, amb bicicleta (però recordeu de portar un casc!), però unim-nos tots junts i fem com l'Honorable Conseller!