Un últim esforç

Benvolguts amics i amigues,

després d'aquesta petita ciber-bacaineta que he fet, torno a presentar-me humilment a les vostres cases per tal de demanar-vos un últim esforç. En la meva abséncia, tots vostès han pogut fer una temporada molt bona, realitzant coses que feia molts anys que no es veien. Però ara és diferent. Ara estem davant de poder fer coses que la Colla no ha fet mai abans. Ara toca fer més gran la història de la Jove. Fa mandra... moltíssima mandra. Segurament alguns deuen pensar:"que no ho sap aquesta jovenalla que els castells a Tarragona acaben per Santa Tecla?". Altres simplement pensaran que fa fred per descalçar-se. Per això vull alçar-me davant vostre i cridar: " No sigueu energumenus, no veieu que tenim davant? Sóm o no sóm una grans? Si teniu fred, ajunteu-vos més! Però si no viviu aquest final de temporada, us n'arrepentireu tota la vida.

tot s'acaba

Si amics meus: tot s'acaba, ja sigui bo o dolent. Ara, que cadascú pensi si el que hi ha hagut aquest any ha estat del seu agrat o no. Per si de cas us falla la memória, aquí us deixo aquest video... espero que en Tom em perdoni.

Culebró de Festa Major

Deu ni do quina Festa Major hem tingut, no? La veritat és que catorze dies donen per a moltes coses, però és que aquest any hem tingut per a fer un bon culebron. Per començar una bona victória, d'aquelles que desperten afició. Podria ser el primer serial: "Sang, suor i llàgrimes". Però no només d'una actuació viu el casteller, i amb els dies s'han anat sumant ingredients per a confeccionar un cocktel ben carregadet. Moments d'alegria, altres de dificultats, solucions que semblen fàcils per arribar a un gir inesperat en el guió... i no cal que parlem de tota la càrrega sexual que ha de tenir tot bon culebró! Imagineu-vos això dia rera dia, revetlla rera revetlla: música, gresca, mamadetes... ni en Benet i Jornet!

Jo per si de cas ja he començat a treballar amb una idea, a veure si algú amb bona vista me la compra!

Per cert, cagarretes, estem treballant amb l'Indiana Jones, però encara no hem trobat qui sigui protagonista!

VENDETTA!

Quan a la Jove s'ha de debutar en un castell, sempre es te una suor freda que recorre l'espinada de dalt a baix. El que en altres colles seria nervis, a la nostra es converteix en pànic. El motiu no és fer-ho be o malament... el problema és que al descarregar el castell hi ha un energumenu a baix que ja t'espera per fer-te el bateig. Clar, com que el puta ja va debutar en temps pre-dilubials! Baixos, segons, terços, quarts, gent de la pinya... tots han aguantat estoicament la santa bofetada que el Fibra els hi tenia preparada de benvinguda.

Però la justícia existeix i ara ha arribat l'hora de la VENDETTA. Per qui no ho sàpiga, si és que hi ha algú que encara no ho sap, el bó del Fibra aquest any debuta a segons del quatre de nou amb folre.Si, ho heu sentit be... EL FIBRA DEBUTA! Ja m'imagino l'escena del Fibra corrents carrer Major avall davant una turba de castellers amb la sana intenció de felicita'l.

Castellers de la Jove! Unim-nos tots! Treballem de valent per descarregar el quatre per Sant Magí i felicitar al Fibra tal i com es mereix!!

Castells 0??

Ja ho sabeu...

Afers exteriors - Mataró

El mes de juny de la Colla ha despertat sorpresa tan en propis com en extranys. Ara tot són quinieles per veure on s'amaga el secret del pas ferm que tots plegats hem demostrat. Diguem-ho així: Per Sant Joan ja hem arribat al que ha estat el nostre sostre les dues últimes temporades. I quin creieu que ha estat aquest secret? La metodologia de treball del Gran Cap de Colla? L'exquisita feina del magnífic equip de pinyes? La romeria a Montserrat? El sacrifici de verges? (al final en van trobar una)... i ara!! Tot això no serveix de res!

Amb la voluntat de servei que caracteritza a aquest el vostre espai, fa temps vam decidir crear l'aparell d'afers exteriors. D'aquesta manera, vam encomanar a dos castellers de reconegut prestigi que féssin el que ha ajudat a millorar la humanitat: espiar i copiar.

Així doncs, aquests dos soferts voluntaris viatjàren cap a la capital del Maresme, i realitzant un gran esforç per fer-se pasar per simples novells en el món casteller que es volen afiliar a l'agrupació mataronina, ens portàren les imatges de com treballa una de les colles amb més futur del món casteller.

Evidentment l'elecció dels voluntaris no va ser a la babalà. Un dels individus es caracteritza per la seva destressa amb eines de captació d'imatges d'alta tecnologia. I l'altre... be, qui millor per passar desapercebut dins els Capgrossos?

Des d'aquest modest espai demanem el reconeixement públic d'aquesta parella que ha sabut compaginar les obligacions d'assaig de la nostra Colla amb la difícil tasca encomenada... Que em dieu? Que no van compaginar un cagarru??? Que van anar a Mataró en dimarts a l'hora del nostre assaig????? HO HAVEU VIST!! LA MARE QUE ELS VA PARIR!!! ENERGUMENOS!!!

Anem de romeria!

Totes les Juntes i equips técnics que han anat passant per la Colla han intentat, evidentment sense éxit, tornar a omplir el local d'assaig i meravellar a tot el Món Casteller amb les nostres construcions. Les reunions, les Juntes, les Assambleas... totes s'han desenvolupat al voltant del tema "que fer per ser millors".

Aquest vostre humil servidor, amb l'afany que em caracteritza per donar-ho tot per la Colla, em sembla que he trobat la sol·lució.

Fa un més, aproximadament, meditant sobre el sentit de la vida dins el món casteller tot estirat al sofà de casa, vaig sentir amb incredulitat com el Conseller de Medi Ambient li demanava a la Moreneta una miqueta de pluja. "Quins collons!", vaig pensar, "Ara aquests ateus comunistes descreguts van a implorar la salvació divina... Merda els hi hauria de ploure!". Però es veu que la Mare de Déu de Montserrat deu ser pietossa amb els necessitats i per a sorpresa meva des d'al·leshores no ha parat de ploure.
"Collons... això si que és un miracle!" El meu enteniment no s'ho acabava de creure. "Es a dir: un apóstata implora i la Moreneta disposa?" I aquí s'il·luminà la meva closqueta.

Si es tracta de que una colla de comunistes, increduls, ateus, borratxos o fornicadors vagin a demanar a la Santa Mare de Déu que s'apiadi de nosaltres, a que estem esperant???
Per aquest motiu vull demanar que aquell dia de juliol en que no farem assaig, es celebri una romeria cap a la Montanya Santa al cor de Catalunya. Tan s'hi val com la gent hi vulgui anar: a peu, de genolls, amb bicicleta (però recordeu de portar un casc!), però unim-nos tots junts i fem com l'Honorable Conseller!